logo.6.png

Sabies què?

Quan es pateixen conductes de bullying és primordial parlar amb els amics o familiars sobre el tema. Llegir més...

Notícies

I ella què serà de gran?

26 de juny de 2020

(Publicat a l'Ara Criatures el 25 de juny de 2020)
La visió sexista de l'educació en les famílies condiciona la tria del futur acadèmic

El confinament per frenar la propagació del coronavirus ha provocat la suspensió de les classes presencials i els estudiants han hagut de passar pràcticament tot el dia a casa amb les seves famílies. En determinades llars això podria haver fet que les situacions de sexisme –discriminació per raó de sexe– influïssin més en els menors. Aquesta situació té més importància en els estudiants que aquest any i en ple confinament han de triar quina opció de batxillerat, quin mòdul de formació professional o quina carrera universitària volen seguir. Una recerca de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) ha analitzat el sexisme acadèmic a batxillerat a Espanya.

"En els casos en què les famílies tenen una visió molt sexista de l'educació i de la vida encara poden tenir més pes les opinions de les famílies sobre les competències acadèmiques i d'una altra índole que se suposa que seria ideal que els nois i les noies tinguessin", assenyala Milagros Sáinz, investigadora principal del grup Gènere i TIC (GenTIC) de l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) de la UOC. Així, encara que el confinament sigui temporal, la investigadora suggereix que aquestes situacions poden condicionar les decisions dels joves respecte a quin itinerari educatiu d'educació secundària postobligatòria o carrera universitària triaran.

"En aquesta situació hi ha el risc que els joves, especialment d'alguns entorns socioeconòmics i culturals, estiguin més exposats a la influència de l'opinió i les experiències dels progenitors que en la situació prèvia a la crisi sanitària", apunta Sáinz. "No se socialitzen en les mateixes condicions que abans del confinament amb altres persones, com ara el professorat o grups d'iguals", afegeix.

En una recerca publicada a la Revista de Psicología Social, la investigadora, juntament amb José Luis Martínez i Julio Meneses, també de la UOC, han analitzat les diferències en funció del gènere en les respostes dels estudiants de secundària davant d'una situació de sexisme acadèmic. Els investigadors apunten que aquests casos es donen "sobretot en les noies, que s'enfronten a més actituds sexistes que els nois en relació amb la seva competència en ciències, tecnologia i matemàtiques (conegudes com a disciplines STEM per la sigla en anglès)".

Segons l'estudi, les estudiants amb pares que tenien un nivell acadèmic intermedi o alt mostraven més predisposició a enfrontar-se a les situacions sexistes. "És curiós observar com els nois reaccionen a les situacions de sexisme acadèmic evitant-les, i no com les noies, que les afronten o busquen ajuda de persones amb més autoritat, com ara professors o famílies, quan pensen en aquest tipus de situacions", compara l'experta.
Els nois també pateixen sexisme

La recerca es va dur a terme entre 954 estudiants que cursaven el primer any de batxillerat en deu centres escolars de les àrees metropolitanes de Madrid i Barcelona. El 60% dels estudiants van indicar que els seus progenitors tenien un nivell acadèmic intermedi, el 30% un nivell d'estudis alt, el 10% un nivell d'estudis baix. Pel que fa a procedència, el 80% dels pares i mares havien nascut a Espanya.

Als estudiants se'ls va demanar que completessin un qüestionari en què se'ls plantejaven diferents situacions de sexisme en relació amb les seves capacitats acadèmiques i havien de respondre com reaccionarien: enfrontant-s'hi, demanant ajuda o evitant-les. A més, els estudiants també havien d'indicar en quina mesura estaven d'acord amb cinc afirmacions sexistes sobre les competències acadèmiques dels nois i les noies. Sobre la seva pròpia experiència, també havien de respondre si algú del seu entorn havia fet comentaris descoratjadors sobre les seves habilitats en àmbits STEM, com ara matemàtiques, tecnologia i física (en el cas de ser noies), o en llengua i biologia (en el cas de ser nois).

"La nostra societat tendeix a menysvalorar les competències de les dones en les assignatures i els àmbits molt prestigiosos i valorats socialment, com ara la ciència i la tecnologia", afirma l'autora. "Els nois, però, estan acostumats que es valorin les seves competències per sobre de les de les noies, la qual cosa també és sexisme, però positiu cap a ells", puntualitza. Segons Sáinz, aquest tipus de sexisme no vol dir que tots els nois tinguin altes competències en aquests àmbits i n'hi ha que també es frustren i en pateixen les conseqüències negatives perquè molts "no responen a aquest ideal de masculinitat".

La influència del nivell educatiu dels pares i mares

A part de la influència del gènere a l'hora d'enfrontar-se d'una manera o una altra a les situacions de discriminació acadèmica, l'estudi mostra que també hi influeix el nivell d'estudis dels progenitors. "El gènere per se explica les diferents maneres d'afrontar el sexisme acadèmic, però el nivell educatiu de pares i mares ens ajuda a entendre en quins grups d'estudiants s'observa més predisposició a respondre de manera més o menys activa a aquestes situacions", destaca l'autora. Així com les noies amb progenitors que tenien estudis universitaris o de secundària postobligatòria tendien a respondre a situacions de sexisme enfrontant-se a la persona que les provocava, en el cas dels nois amb una història familiar similar la seva resposta solia evitar la situació.

L'estudi també revela que de vegades els mateixos estudiants no són conscients d'estar presenciant o vivint en primera persona aquesta situació discriminatòria. "Les noies en moltes ocasions són objecte de sexisme acadèmic, que posa en dubte les seves competències tecnològiques, i perceben que això es deu al fet que no tenen aquest potencial individualment i que, per tant, no el poden desenvolupar", subratlla Sáinz. "No són conscients que es tracta d'una creença estereotipada que s'atribueix, en general, a totes les dones pel fet de ser dones", ressalta. En el cas dels nois passa al revés: les seves decisions i conductes també estan fortament condicionades a expectatives socials i culturals relacionades amb la masculinitat.

Per evitar aquests desequilibris, l'experta destaca la importància de formar nois i noies en temes d'igualtat i en com poden afrontar les diferents situacions de sexisme acadèmic o d'una altra índole, una formació que també hauria d'arribar al professorat i a les famílies.


Per a més informació: aquí

Aquest lloc web utilitza cookies perquè gaudeixis d'una millor experiència d'usuari. Més informació