logo.7.png

¿Sabías qué?

Se ha demostrado que la práctica de ejercicio físico disminuye el estrés, la ansiedad, la depresión y mejora nuestra salud mental en general. Leer más...

Noticias

Factores que afectan la aparición de problemas de salud mental en la adolescencia

13 de Noviembre de 2020

(Publicado en el Blog de los estudios de ciencias de la Facultad de Ciencias de la Salud Mental de Manresa, 12 de noviembre de 2020)

L’adolescència és un període vital durant el qual es produeixen molts canvis, tant físics com psicològics, i la persona inicia un procés de cerca de la identitat, noves experimentacions i nous reptes. Tots aquest canvis i estímuls tenen un impacte en la salut de la població adolescent, especialment en l’àmbit psicològic, fent al col·lectiu adolescent més vulnerable a poder patir algun problema de salut mental.

La població adolescent es troba en una etapa en la qual els diferents estímuls que rebin tindran un fort impacte en el seu desenvolupament i en la vida adulta. Després de la infància, és la segona etapa amb més canvis i riscos que les persones experimenten al llarg de la vida. Es considera adolescència des dels 13 anys fins als 20, aproximadament, i és quan s’acaben de produir certs processos maduratius corporals i del sistema nerviós (Palacios, 2000). Aquesta fase madurativa del sistema nerviós es va produint per àrees, concretament des de la nuca fins al front. Això implica que l’escorça prefrontal és de les últimes en acabar de madurar, justament l’àrea que s’encarrega de sospesar riscos, controlar els impulsos, fer judicis i prendre decisions, etc. L’escorça prefrontal també és on es comença a desenvolupar l’autoconsciència i la identitat de l’adolescent. També s’acaben de formar altres àrees com el sistema límbic i l’amígdala, directament relacionats amb les emocions.

Aquests processos expliquen, en part, les conductes i respostes emocionals de les persones joves, i també ens ajuden a entendre com i per què viuen tot el que els envolta de forma tan intensa i significativa. En aquest estat vulnerable, els riscos que poden aparèixer al llarg de la vida d’una persona s’agreugen i es viuen de forma diferent, augmentant així també el risc de tenir problemes de salut mental. Així doncs, en quina situació es troben els i les adolescents de Catalunya quan parlem de salut mental?

Segons l’Organització Mundial de la Salut, les condicions de salut mental expliquen un 16%  de la càrrega global de malalties i accidents entre persones de 15 a 19 anys. També sabem que, globalment, la depressió és una de les principals causes de malaltia i discapacitat en adolescents. A més a més, aproximadament un 70% dels joves adults que reporten algun problema de salut mental, aquest va tenir el seu origen en la infància o adolescència (Mental Health Comission of Canada, 2013). Situant-nos a Catalunya i segons un estudi del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya realitzat l’any 2018, el suïcidi juvenil és la primera causa de mort entre les persones joves (Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, 2018).

Així doncs, queda clar que l’estat de salut mental dels infants i adolescents és un problema de salut pública a nivell global. No obstant això, quins són els factors que afecten i determinen l’aparició de problemes de salut mental en l’adolescència?

Per tal d’analitzar quins factors es relacionen amb els problemes de salut mental, haurem de diferenciar entre factors genètics o hereditaris, estils de vida individuals, influències de la comunitat i de la xarxa social de l’entorn, condicions vitals, i condicions socioeconòmiques, culturals i mediambientals (Dahlgren and Whitehead, 1991).

  • Edat, sexe i factors hereditaris. Aquests factors inherents en la persona també es relacionen amb la salut mental dels adolescents. Per exemple, se sap que, generalment, les noies tenen pitjor estat d’ànim que els nois. Paral·lelament, dins del període de l’adolescència també s’observa com més avança l’edat apareixen més problemes de salut mental, sobretot a partir dels 15-16 anys. Pel que fa als factors hereditaris, és important tenir-los en compte, ja que hi ha determinades patologies de salut mental que tenen un important factor hereditari, com poden ser trastorns d’ansietat, depressió, bipolaritat, etc. Malgrat tot, també cal tenir en compte que aquests factors interactuen amb el context de la persona i en funció dels factors ambientals hi haurà més o menys probabilitats de que es manifestin alguns trets genètics o hereditaris.
  • Estils de vida individuals. En aquest grup de factors incloem els comportaments de salut de les persones. Cal recordar que aquests no són d’elecció individual de la persona, sinó que estan condicionats pels seus determinants socials (Espelt, 2018) i que poden afectar a l’estat d’ànim de cada persona. Per exemple, consumir substàncies com l’alcohol o cànnabis empitjoren l’estat d’ànim, sobretot si se’n fa un consum de risc. De la mateixa manera, fer poc esport també s’ha vist relacionat amb un pitjor estat d’ànim. No obstant això, tot i que aquests factors són estils de vida individuals, és cert que la pròpia persona els pot escollir lliurement? Moltes vegades, factors contextuals condicionen aquests estils de vida individuals. Per exemple, si un adolescent es troba en una situació de pobresa i exclusió social juntament amb una família multiproblemàtica, augmentarà molt més la probabilitat que consumeixi alcohol, ja que l’entorn li ho facilitarà, o per exemple, potser li serà molt més difícil poder dur a terme l’activitat física que caldria.
  • Comunitat i xarxes socials. Aquests factors són d’essencial importància durant l’adolescència, ja que en aquest període és quan es comencen a buscar nous referents que no siguin els progenitors i s’identifiquen i donen molta importància al grup d’iguals, és a dir, a les amistats. En totes les etapes vitals és important tenir en compte de quina xarxa social disposa la persona, però en l’etapa adolescent no només ens haurem de centrar en la família, també haurem de donar una especial importància a les amistats. A part de les influències que tindrà l’entorn en la persona, també s’ha de tenir en compte el sentiment de pertinença que pot aportar formar part d’un grup. El fet de participar de les normes socials establertes en el seu entorn i de sentir-se integrat té un gran efecte en l’autoestima i la pròpia imatge de l’adolescent, essent un factor decisiu per a la seva salut mental. Aquestes xarxes determinaran també els diferents recursos de suport dels quals disposarà l’adolescent en cas de tenir un problema de salut mental.
  • Condicions vitals. En aquest apartat hi podríem incloure totes les condicions que conformen la vida de l’adolescent: la seva educació, les seves condicions d’habitatge, les seves condicions per accedir a menjar o al sistema sanitari, etc. Com que estem parlant d’una població que generalment encara depèn dels progenitors o tutors legals, les condicions d’aquests també els afectaran (per exemple, si els progenitors tenen problemes per trobar feina). Òbviament, si un adolescent té problemes econòmics a casa que li impedeixen accedir a certs serveis de la societat, serà un factor que incidirà greument en la seva salut mental. De fet, una situació que s’està produint actualment a Espanya és la saturació dels serveis públics destinats a l’atenció dels problemes de salut mental, causant grans llistes d’espera o criteris molt específics per tal de poder-hi assistir. Aquesta situació causa que moltes persones amb problemes de salut mental més lleus no puguin accedir a aquest servei o que la seva atenció sigui molt esporàdica, empitjorant la seva situació i, en molts casos, cronificant una problemàtica que, agafada a temps, podria transcórrer de forma molt més satisfactòria.  
  • Condicions socio-econòmiques, culturals i mediambientals. Aquí s’hi inclourien totes les circumstàncies més generals que poden afectar l’adolescent. Per exemple, la pandèmia del CoViD-19 és un factor que ha causat canvis en el sistema sanitari i en l’economia, fet que de forma indirecta repercuteix en la salut mental de les persones (canvis d’ingressos a la llar, períodes de confinament, canvis en el sistema escolar al qual acudeixen, etc.). Un altre exemple seria l’organització i les polítiques públiques que hi ha a un país i que afecten la seva població, com per exemple el fet que hi hagi sanitat pública o educació pública. Els factors ambientals (el clima, tenir fàcil accés a espais naturals, etc.) també influencien la salut de la persona i la seva salut mental. En funció de com interactuen aquests factors, el col·lectiu adolescent es pot trobar més o menys protegit.

Cal tenir present que tots aquests factors associats a la mala salut mental interactuen entre ells i estan fortament condicionats pels determinants socials de la salut, que juguen un paper clau  en la salut de la població adolescent. Un dels marcs teòrics que ajuden a entendre aquesta interacció és el marc conceptual dels determinants de les desigualtats socials en salut (Comisión Para Reducir las Desigualdades Sociales en Salud en España, 2012). Aquest model explica com hi ha dos tipus de determinants de les desigualtats en salut, els estructurals i els intermedis. Els determinants estructurals serien aquells que fan referència al context socioeconòmic i polític, com seria l’última secció que hem explicat. Per altra banda, també trobem els eixos de desigualtat, com poden ser la classe social, el gènere, l’edat, l’ètnia, etc. En definitiva, factors socials associats a la persona que determinaran que tingui un estat de salut o un altre o un determinat comportament de salut o un altre.

Pel que fa als determinants intermedis, hi trobem recursos materials, que serien els elements que hem identificat com a condicions vitals (feina, habitatge, situació econòmica..), conjuntament amb factors psicosocials, conductuals i biològics i els serveis de salut.  La interacció d’aquests diferents factors són els que acaben determinant com es produiran les desigualtats en salut.  

Així doncs, a partir d’aquesta anàlisi de determinants, ens podem apropar una mica a la salut mental adolescent. Saber i conèixer quines variables s’hi relacionen i quin paper hi juguen, tot i tenint en compte com poden ocasionar desigualtats socials en salut, ens permetrà entendre millor com es poden produir aquestes problemàtiques  per, a partir d’aquí, començar a pensar també com hi podem intervenir.

Helena González Casals, Departament d’Epidemiologia i Salut Pública del campus Manresa de la UVic-UCC.

Bibliografia:

Comisión Para Reducir Las Desigualdades Sociales En Salud En España. (2012). A proposal of policies and interventions to reduce social inequalities in health in Spain. Commission to Reduce Social Inequalities in Health in Spain. Gaceta sanitaria / S.E.S.P.A.S 26, núm. 2: 182-89. https://doi.org/10.1016/j.gaceta.2011.07.024.

Consell Nacional de la Juventut de Catalunya (2018). Encarem el suïcidi juvenil. Guia de prevenció del suïcidi i acompanyament del dol.

Dahlgren, G. and Whitehead, M. (1991). Policies and strategies to promote social equity in health, Institute of Futures Studies, Stockholm.

Espelt, A. (2018). El teu codi postal és millor predictor de la teva salut que el teu codi genètic [Blog]. Blog dels estudis de ciències de la salut. Facultat de Ciències de la Salut de Manresa. Recuperat de:http://blocs.umanresa.cat/ciencies-de-la-salut/2018/01/11/el-teu-codi-postal-es-millor-predictor-de-la-teva-salut-que-el-teu-codi-genetic/

Mental Health Comission of Canada (2013). Why investing in mental health will contribute to Canada’s prosperity and to the sustainability of our health care system. Ottawa: Mental Health Comission of Canada.

Palacios, J. y Oliva, A. (2000). Capítulo 16. La adolescencia y significado evolutivo: Palacios, J., MarchesI, Á. y Coll, C. (Compilación). Desarrollo psicológico y educación. Madrid. Alianza Editorial.

Para más información: aquí

Aquest lloc web utilitza cookies perquè gaudeixis d'una millor experiència d'usuari. Més informació