logo.2.png

Sabies què?

De manera general s’aconsella retallar les ungles de les mans una vegada per setmana i les dels peus 1-2 vegades al mes. Llegir més...

Conductes de risc

Durant l’adolescència continua el procés de maduració cerebral que finalitza al voltant dels 20 anys. Com a conseqüència, els efectes tòxics de l’alcohol o les drogues poden produir danys permanents i irreversibles al cervell, degut a que les connexions neuronals que afectaran les capacitats físiques, emocionals i mentals estan encara en fase de desenvolupament.

ALCOHOL
Les diferents begudes alcohòliques contenen quantitats diferents d’alcohol. Les etiquetes dels seus envasos indiquen la seva proporció d’alcohol en relació al volum total. D’aquesta manera podem saber, per exemple, que el 12% del volum d’una ampolla de vi de 12º és alcohol pur.

Fer els càlculs necessaris per determinar el consum d’alcohol d’una persona pot ser una mica laboriós; per això s’ha proposat un sistema més senzill per calcular d’una manera aproximada aquest consum: es tracta de comptar quantes unitats de beguda estàndard (UBE) pren una persona al dia o a la setmana.

Però això, com es fa? Doncs, és molt senzill: es compta una (1 UBE) cada cop que una persona pren:
  • Una copa o un got petit de vi, una cervesa o un xarrup (chupito). 
I s’han de comptar-ne dues (2 UBE) quan una persona pren:
  • Un combinat (cubata, gintònic, etc.) o una copa de conyac, whisky o un altre licor. 
Diferents estudis han permès determinar que una persona adulta fa un consum de risc quan supera:
  • En el cas dels homes, aproximadament 4 UBE al dia.
  • En les dones, aproximadament 2 UBE al dia
Aquestes diferencies entre gèneres són degudes a les diferències de pes que hi sol haver entre homes i dones, i per la diferent capacitat per metabolitzar l’alcohol (per cremar-lo) que presenten els dos gèneres.

CÀNNABIS I MARIHUANA
Existeix la percepció entre els joves que el cànnabis i la marihuana són drogues “suaus”. Els estudis més actuals evidencien que és tracta d’una percepció errònia.

Està demostrat que el cànnabis pot afectar al cervell de l’adolescent quan en consumeix de forma continuada i comprometre el desenvolupament neurològic. L’ investigació per neuroimatge realitzada amb joves consumidors ha mostrat una afectació d’àrees del cervell relacionades amb funcions cognitives principals com: la memòria, la presa de decisions, el llenguatge i les habilitats d’execució. A més, aquest desenvolupament anormal podria alentir la transferència d’informació al cervell.

En relació als trastorns mentals, s’ha evidenciat que l’ús de cànnabis augmenta les possibilitats de patir una trastorn psicòtic. Estudis realitzats a diferents països situen el consum com un factor de risc que augmenta en 4,5 vegades les probabilitats de desenvolupar una esquizofrènia abans dels 26 anys, si el consum va començar al voltant dels 15 anys. Aquesta xifra baixa significativament fins als 1,65 si el consum es va iniciar a partir dels 18 anys.

En casos on hi ha antecedents familiars d’esquizofrènia, si el risc de patir la malaltia és d’un 6% sense consum, aquest percentatge augmenta fins el 60% o més si es consumeix cànnabis o marihuana.

Es considera de risc qualsevol patró de consum, ja sigui puntual o continu, degut a que cada persona es veu afectada de manera singular, i un consum puntual pot ser suficient per provocar els efectes anteriorment mencionats. També el inici del consum és un factor de risc a tenir en compte; quan abans s’inicia el consum, majors seran les conseqüències tant físiques com mentals.

Aquest lloc web utilitza cookies perquè gaudeixis d'una millor experiència d'usuari. Més informació