Les conductes prosocials són aquelles interaccions amb els altres que estan modulades per l’autoconsciència i l’empatia. Entre les més bàsiques:

• Tenir iniciativa per saludar, presentar-se o iniciar una conversa.
• Mantenir el contacte visual quan parlem amb algú.
• Tenir cura de la nostra expressió facial. Somriure mostra accessibilitat.
• Modular el to de veu, sense cridar però assegurant que se’ns escolti.
• Escolta activa. Parar atenció sense mostrar avorriment o desinterès.
• Capacitat de negociar. Per resoldre un conflicte s’ha de ser flexible, col·laborar amb l’altre persona, arribant a una solució de consens.
• Tenir una opinió pròpia producte de la reflexió personal. Permet que els altres ens coneguin i ens tinguin en compte.
• Expressar com ens sentim o parlar de les nostres preocupacions fa augmentar el nivell de confiança i intimitat en una relació.
• Fer compliments sincers ajuda als altres a identificar les seves capacitats.
• Oferir crítiques constructives, d’una manera amable i afectuosa, possibilita que els altres millorin.
• Acceptar els compliments i les crítiques sense posar-nos a la defensiva.
• Donar les gràcies.
• Oferir o acceptar ajuda. Donar un cop de mà a una altra persona és una mostra d’afectivitat i compromís, i obre la possibilitat que ens ajudin en el futur.
• Demanar disculpes o perdó quan creiem que ens hem equivocat o ferit a l’altre demostra interès envers els sentiments de l’altra persona. 

L’ús d’aquestes formes de relació incrementa les possibilitats de gaudir d’una xarxa social àmplia i satisfactòria.