Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS) 1 de cada 4 persones experimentarà un problema de salut mental al llarg de la vida. Tot i així, la salut mental encara continua sent un tema tabú a la nostra societat.

És possible que persones amb les que tractem habitualment han rebut o reben tractament psiquiàtric i/o psicològic, però sovint s’evita parlar-ne per les conseqüències socials que comporta l’estigma de consultar aquestes especialitats de l’àmbit de la salut.

Tenim una idea del que considerem estar dins o fora de la normalitat. De vegades el que considerem “fora de la normalitat” està força relacionat amb tot allò que desconeixem, ens fa por o no encaixa amb les nostres idees preconcebudes i això pot estimular el rebuig i l’evitació.

En aquest context, es pot sentir intensificada la necessitat de diferenciar-nos de les persones o grups amb comportaments que considerem “anormals”: comencem a parlar de “jo sóc...” versus “ell és...” o a nivell de grup “nosaltres som...” versus “ells són...”.

Es pot tendir a utilitzar paraules despectives per a “etiquetar” una persona amb comportaments que considerem inadequats (“és un friki”, “està boig”) o generalitzacions falses per assenyalar a tot un grup que percebem com a amenaçant (“Tots són uns lladres...”, “Quasi tots són violents...”).

Entenem com estigma social aquelles actituds i creences errònies que condueixen a les persones a rebutjar, evitar i témer aquells que es veuen com a “diferents”. Les discapacitats físiques, la obesitat, la orientació sexual, el color de la pell, la nacionalitat o els trastorns mentals, entre d’altres, poden produir aquesta resposta social, ja que habitualment no tenim gaire informació i ens podem deixar influir “pel que diu la gent” del nostre entorn.